Us informo que he creat un nou bloc: Os de la música.
URL: http://osdelamusica.blogspot.com/
La intenció és posar en aquest bloc vídeos de cançons, grups, etc, en general música que m'agrada.
Vindrà a ser un recull de vídeos de música...
(tingueu en compte que el disseny que actualment té és un dels genèrics de Blogger, la intenció és modificar-lo i fer-lo més atractiu).
Enjoy it!
MarcG
divendres, 29 de febrer del 2008
Rebequeries
Ahir a la nit vaig assistir a una xerrada sobre com educar als fills.
L'Ajuntament de La Garriga organitza xerrades relacionades amb l'educació dels fills,.
En aquest cas el títol era: No hi ha dret!, com encarar les rebequeries.
L'acte es feia a l'Escola Bressol Municipal Les Caliues.
No hi havia gaire gent, tenint en compte que era un acte obert, (i evidentment gratuït), a tots els pares amb nens de 0 a 3 anys de La Garriga.
No obstant això, la xerrada va ser - com sempre! - molt interessant!.
És difícil reproduir-ho en aquest post, però em quedaria amb la idea més important que se li ha de transmetre als fills:
Els actes tenen conseqüències
Tot allò que no vulgui fer un nen produirà un resultat:
"no reculls les joguines?, doncs no anirem al Parc"
Evidentment, si el nen no recull les joguines llavors no hem d'anar al Parc, en cas contrari la nostra força s'esvairà completament.
Dit d'una altra manera, millor posar-se durs una vegada, (no cal més, els nens no són tontos), i, fins i tot, si ens passem de la ratlla no ens tirem enrera, no anem al Parc; ja veureu com la següent vegada recull.
A més, no menyspreeu la capacitat d'entendre que tenen els nens, la meva filla era ben petita - no tenia ni un any - que ja tenia clar això d'acte => conseqüència.
D'altra banda, una altra de les idees interessants que es va comentar fou:
Els pares tenim una força importantíssima davant dels nens, la por que tenen els nens de perdre la nostra estimació
Quan un nen fa una rebequeria sense raó objectiva, (de fet, les rebequeries per definició no tenen una raó objectiva, des del punt de vista d'un adult), un estratègia per enfrontar-s'hi és:
"al Papa no li agraden els nens que fan aquestes rabietes, no t'estimo"
Hi ha nens més dolços i nens que passaran més, però en general, pels nens de 0 a 3 anys l'estimació dels pares és vital.
Enhorabona als responsables d'educació de l'Ajuntament de La Garriga, iniciatives com aquesta són les que fan augmentar la qualitat de l'educació (dels pares!).
L'Ajuntament de La Garriga organitza xerrades relacionades amb l'educació dels fills,.
En aquest cas el títol era: No hi ha dret!, com encarar les rebequeries.
L'acte es feia a l'Escola Bressol Municipal Les Caliues.
No hi havia gaire gent, tenint en compte que era un acte obert, (i evidentment gratuït), a tots els pares amb nens de 0 a 3 anys de La Garriga.
No obstant això, la xerrada va ser - com sempre! - molt interessant!.
És difícil reproduir-ho en aquest post, però em quedaria amb la idea més important que se li ha de transmetre als fills:
Els actes tenen conseqüències
Tot allò que no vulgui fer un nen produirà un resultat:
"no reculls les joguines?, doncs no anirem al Parc"
Evidentment, si el nen no recull les joguines llavors no hem d'anar al Parc, en cas contrari la nostra força s'esvairà completament.
Dit d'una altra manera, millor posar-se durs una vegada, (no cal més, els nens no són tontos), i, fins i tot, si ens passem de la ratlla no ens tirem enrera, no anem al Parc; ja veureu com la següent vegada recull.
A més, no menyspreeu la capacitat d'entendre que tenen els nens, la meva filla era ben petita - no tenia ni un any - que ja tenia clar això d'acte => conseqüència.
D'altra banda, una altra de les idees interessants que es va comentar fou:
Els pares tenim una força importantíssima davant dels nens, la por que tenen els nens de perdre la nostra estimació
Quan un nen fa una rebequeria sense raó objectiva, (de fet, les rebequeries per definició no tenen una raó objectiva, des del punt de vista d'un adult), un estratègia per enfrontar-s'hi és:
"al Papa no li agraden els nens que fan aquestes rabietes, no t'estimo"
Hi ha nens més dolços i nens que passaran més, però en general, pels nens de 0 a 3 anys l'estimació dels pares és vital.
Enhorabona als responsables d'educació de l'Ajuntament de La Garriga, iniciatives com aquesta són les que fan augmentar la qualitat de l'educació (dels pares!).
Celebracions (restringides!)
Creïa que era lògic voler celebrar el fet que havia 'encarregat' una ampliació de la família.
Creïa que tenia sentit portar algun detall, (uns pastissets d'autèntica pastisseria artesanal).
Creïa que als meus companys els hi faria il·lusió.
Però la veritat és que he sentit comentaris negatius, fins i tot despectius i 'mofants'.
Com que tothom aprèn, he decidit restringir les celebracions.
Com a mínim no malgastaré el meu temps, els meus diners i no m'emprenyaré... (espero!).
MarcG
Creïa que tenia sentit portar algun detall, (uns pastissets d'autèntica pastisseria artesanal).
Creïa que als meus companys els hi faria il·lusió.
Però la veritat és que he sentit comentaris negatius, fins i tot despectius i 'mofants'.
Com que tothom aprèn, he decidit restringir les celebracions.
Com a mínim no malgastaré el meu temps, els meus diners i no m'emprenyaré... (espero!).
MarcG
dijous, 21 de febrer del 2008
Una altra nena!
Hola a tothom,
Aprofitaré aquest bloc per fer un estudi 'real' de les visites que té.
Informo a tothom que la meva dona està embarassada!
Serà una nena, per ser més precisos, una altra nena.
Encara no tenim el nom escollit, havíem parlat de:
(en ordre alfabètic)
> Cristina
> Emma
> Eva
> Irene
> Judith
> Maria
> Mònica
> Nerea
> Nora
> Olga
> Sandra
> Sara
> Sònia
> Tània
A veure si m'ajudeu a triar nom...
Podeu votar per qualsevol d'aquests noms o proposar-ne de nous.
Per cert, si sou companys meus de feina, no em digueu res en persona, deixeu un comentari en aquest bloc.
Vull veure qui llegeix i qui no aquest bloc, (intueixo que molt poca gent el llegeix).
MarcG
Aprofitaré aquest bloc per fer un estudi 'real' de les visites que té.
Informo a tothom que la meva dona està embarassada!
Serà una nena, per ser més precisos, una altra nena.
Encara no tenim el nom escollit, havíem parlat de:
(en ordre alfabètic)
> Cristina
> Emma
> Eva
> Irene
> Judith
> Maria
> Mònica
> Nerea
> Nora
> Olga
> Sandra
> Sara
> Sònia
> Tània
A veure si m'ajudeu a triar nom...
Podeu votar per qualsevol d'aquests noms o proposar-ne de nous.
Per cert, si sou companys meus de feina, no em digueu res en persona, deixeu un comentari en aquest bloc.
Vull veure qui llegeix i qui no aquest bloc, (intueixo que molt poca gent el llegeix).
MarcG
dilluns, 11 de febrer del 2008
Presentació amb pernil...
Un company de feina ha de fer una presentació en un congrés.
El problema és que la presentació és de només 15 minuts, i, a més, és el ponent número 13 d'un total de 21 ó 22.
Em comentava que no sabia què fer per destacar, que tenia una presentació 'sosa', amb poc interès...
Li he comentat que podria portar a la presentació un pernil i anar-ho repartint, és una bona manera de trencar el gel.
A més, per tothom és sabut, una de les millors maneres de convèncer és mitjançant l'estòmac...
El problema és que la presentació és de només 15 minuts, i, a més, és el ponent número 13 d'un total de 21 ó 22.
Em comentava que no sabia què fer per destacar, que tenia una presentació 'sosa', amb poc interès...
Li he comentat que podria portar a la presentació un pernil i anar-ho repartint, és una bona manera de trencar el gel.
A més, per tothom és sabut, una de les millors maneres de convèncer és mitjançant l'estòmac...
divendres, 8 de febrer del 2008
Canvi d'orientació
Després d'alguns comentaris d'amics, (per desgràcia, comentaris verbals, no 'blocals'), he decidit canviar l'orientació d'aquest bloc.
Així doncs, en aquest bloc hi posaré els meus pensaments, idees, etc. sobre la vida diària, la relació amb els companys de feina, els amics, la família, etc.
En canvi, en el bloc Brou casolà hi posaré informació professional, bàsicament temes relacionats amb el web 2.0, amb l'e-administració, amb l'administració de les ciutats, etc.
Així doncs, en aquest bloc hi posaré els meus pensaments, idees, etc. sobre la vida diària, la relació amb els companys de feina, els amics, la família, etc.
En canvi, en el bloc Brou casolà hi posaré informació professional, bàsicament temes relacionats amb el web 2.0, amb l'e-administració, amb l'administració de les ciutats, etc.
dijous, 7 de febrer del 2008
Arròs bullit?
A principis de febrer, la meva cap (la Vale) em va demanar que em dediqués a temes de web 2.0.
Vaig pensar que si m'havia de dedicar a temes de web 2.0 hauria de tenir un blog...
Així doncs, vaig crear aquest blog...
La idea inicial era afegir-hi tots aquells comentaris relacionats amb el web 2.0, així com qualsevol comentari de la meva vida diària.
No obstant, al cap de poc temps vaig veure que era millor separar el que és professional del que és personal.
Per aquest motiu, vaig decidir deixar el blog Arròs Bullit pels temes personals i crear-ne un de nou, el blog Brou Casolà, pels temes professionals (bàsicament temes web 2.0 i administració electrònica).
D'altra banda comentar que és extremadament complicat trobar un nom per un blog, que sigui curt, fàcil de recordar i, sobretot, que no estigui ja en ús.
Em va costar molt trobar un nom, tots els que pensava - i en vaig pensar molts! - ja estaven 'pillats'.
Al final, mentre estàvem dinant, amb la Coma i el Tavi, vam començar a dir tonteries i tonteries... fins que vam comentar que es podria dir 'arròs bullit'.
Al cap i a la fi, és el que estava dinant en aquell moment, (estava passant un procés víric d'estòmac), i, a més, 'arròs bullit' està associat a 'soso', que segurament serà un dels adjectius més escaients a aquest blog.
Espero que amb el temps:
MarcG
PD: Espero que us agradi l'arròs... (encara que potser millor si no és bullit).
Vaig pensar que si m'havia de dedicar a temes de web 2.0 hauria de tenir un blog...
Així doncs, vaig crear aquest blog...
La idea inicial era afegir-hi tots aquells comentaris relacionats amb el web 2.0, així com qualsevol comentari de la meva vida diària.
No obstant, al cap de poc temps vaig veure que era millor separar el que és professional del que és personal.
Per aquest motiu, vaig decidir deixar el blog Arròs Bullit pels temes personals i crear-ne un de nou, el blog Brou Casolà, pels temes professionals (bàsicament temes web 2.0 i administració electrònica).
D'altra banda comentar que és extremadament complicat trobar un nom per un blog, que sigui curt, fàcil de recordar i, sobretot, que no estigui ja en ús.
Em va costar molt trobar un nom, tots els que pensava - i en vaig pensar molts! - ja estaven 'pillats'.
Al final, mentre estàvem dinant, amb la Coma i el Tavi, vam començar a dir tonteries i tonteries... fins que vam comentar que es podria dir 'arròs bullit'.
Al cap i a la fi, és el que estava dinant en aquell moment, (estava passant un procés víric d'estòmac), i, a més, 'arròs bullit' està associat a 'soso', que segurament serà un dels adjectius més escaients a aquest blog.
Espero que amb el temps:
- A algú li interessi.
- Algú ho faci servir, (encara que només sigui per veure què és el que no s'ha de fer).
- Algú rigui, (potser pel nivell de 'patetisme').
- Algú hi arribi, (per error?).
- Cap de les anteriors, (només hi accedeixo jo, i ni tan sols n'estic convençut d'això).
MarcG
PD: Espero que us agradi l'arròs... (encara que potser millor si no és bullit).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
