Inici de l'escola nova

Aquest dilluns 15/09/08 l'Anna va començar el curs a l'escola nova, l'escola Pinetons de La Garriga; a l'Anna li ha tocat estar a la classe dels Aneguets.

El primer dia, dilluns 15/09/08, només va anar-hi mig matí a l'escola i amb la companyia del Papa, és a dir, es feia adaptació amb els pares.

Com és lògic, l'Anna no va tenir cap problema donat que estava acompanyada del Papa i d'amigues com la Diana (i la Clàudia que tot i que és de la classe dels Pollets ens va visitar vàries vegades).

El segon dia, dimarts 16/09/08 també va ser d'adaptació, però aquest cop sense els pares. Això ja no li va agradar gaire a l'Anna i va plorar al deixar-la...

El tercer dia - 17/09/08 - ja va ser un dia 'normal', això vol dir des de les 9h del matí fins a les 16h30' de la tarda. L'Anna no s'ho va passar gens bé, especialment a l'hora del dinar i de la migdiada donat que canviava de professora (a l'hora de dinar i de dormir tenen una monitora específica per això).

En el quart i el cinquè dia s'ha repetit la mateixa situació: plorar al matí quan la deixem, dinar poc o molt poc i no voler dormir...

Suposo que cal tenir paciència...

Vivències de l'Anna, capítol 11: L'Anna descobreix el YouTube

A l'Anna li agrada veure el Mickey Mouse que fan els dissabtes i els diumenges pel matí a TVE1. Concretament el programa es diu 'La casa de Mickey Mouse'.

Darrerament, però, els responsables de la programació de TVE1 decideixen eliminar, quan menys t'ho esperes, aquest programa, a vegades per què fan motos, a vegades per un altre programa infantil que a l'Anna no li agrada ja que ella vol veure el Mickey Mouse.

Fins i tot m'he trobat un dia que van parar el programa a la meitat i, sense avisar, van donar els entraments de motos de no sé quina cilindrada...

Al final, per intentar consolar-la, vaig optar per buscar alguna cosa per Internet...

No sóc gens partidari de baixar-se ni pel·lícules ni música per Internet, per tant, desconec completament com fer-ho, però, en el cas de l'Anna, no calia fer-ho, només calia trobar alguna cosa que li agradés i que la fes deixar de pensar amb el Mickey Mouse que no veia.

Vaig optar per ensenyar-li vídeos del YouTube.

Li va encantar!

Li va agradar tant que ara només vol obrir l'ordinador, la televisió ja no la sedueix.

I això que els primers vídeos que vaig trobar del Mickey Mouse eren antics, de l'época que no es feien per ordinador i, al ser diferents dels d'ara, a l'Anna no li agradaven.

Però sí que li van agradar, i molt!, els vídeos dels Lunnis.

Per exemple, aquests dels Lunnis els mira molt:

• Al cole con los Lunnis.
• El cumpleaños de Lupita.
• Dame tu mano.
• La fiesta del verano.
  
• El SKA de Lucho.
• Los Lunnis y María Isabel.
  

Tant li ha agradat que ara ja sap escollir quin vídeo vol, i també què cal fer per tornar a veure el vídeo que acaba de veure.

És impressionant la rapidesa en què els nens assimilen el coneixement!

Vivències de l'Anna, capítol 10: La Diada Nacional de Catalunya

Avui és 11 de setembre, per tant, la Diada de Catalunya.

Aquest matí li he demanat a l'Anna si em volia ajudar a penjar la senyera a una de les finestres de casa. Evidentment m'ha contestat que sí, donat que per ella era una novetat.

Però a l'instant, amb la seva habitual curiositat m'ha preguntat:

"Què és la senyera?"

Li he respost que la senyera és la bandera de Catalunya.

Immediatament la seva resposta ha estat una nova pregunta:

"Què és Catalunya?"

"Mira Anna, tú vius al poble de La Garriga; aquest poble pertany a un país, aquest país és Catalunya"

No crec que ho hagi entès gaire... però és un principi.

Després m'ha preguntat:

"I què és la Diada?"

"La Diada és l'aniversari de Catalunya".

Crec que és una forma bonica d'explicar als més petits què és això de la Diada i per què és un dia festiu.

Però la seva resposta m'ha deixat 'fotut'.

"Papa, hem d'anar a comprar el pastís de l'aniversari!"

De fet, és una resposta lògica després d'haver-li explicat que la Diada era un aniversari...

(imatge extreta del web de la Pastisseria Martí,
feu click per ampliar-la)

Però aquesta no ha estat l'única anècdota, també n'hi ha hagut una altra de molt divertida.

Després de penjar la senyera ha comentat que havia penjat la Castanyera...


(La imatge inicial d'aquest post prové del blog d'en Lluís Ribes)