Vivències de la Cristina, capítol 7: La curiosa forma d'adormir-se

Una de les coses que més em sorprenen de la Cristina és la curiosa forma que té d'adormir-se.

Quan té molta son comença a donar voltes i voltes al cap, com si estigués dient que no moltes vegades per minut.

Pot estar així varis minuts... anant fent pauses però pot haver fet unes 40 voltes al cap per cada minut.

La Cristina segueix així fins que o bé s'adorm o bé s'acaba de desvetllar.

Vivències de la Cristina, capítol 6: La Cristina comença a menjar pa

Avui li hem donat a la Cristina el seu primer tros de pa.

Era una punta d'una barra de quart.

En teoria havíem d'esperar a que assimilés bé la papilla de cereals (sense gluten) abans de donar-li pa (amb gluten). Però la veritat és que no li agrada gens la papilla de cereals, hem decidit saltar-nos un pas i donar-li un tros de pa a veure com ho assimila.

Tanmateix, la veritat és que pràcticament no ha menjat res del crostó de pa, la xupat i poca cosa més. Suposo que quan descobreixi realment el gust que té li agradarà més.

(La foto d'aquest post l'he tret de La Sucreria on us expliquen com fer pa).

Vivències de la Cristina, capítol 5: La Cristina gira la pantalla del portàtil

Avui la Cristina ha volgut picar les tecles de l'ordinador, li encanta.

El problema és que ens ha deixat la pantalla girada 90 graus!

He estat una bona estona buscant quina era la combinació de tecles necessària per desfer fins que al final les he trobat: CTRL + ALT + Tecles de cursor.

Us animo a què ho proveu!

Per cert, la Cristina estava mirant un capítol del Pocoyo quan ha canviat l'orientació de la pantalla. Li agrada el Pocoyo; és curiós, es passa l'estona intentant agafar-lo de la pantalla.

Vivències de la Cristina, capítol 4: La Cristina comença a menjar galetes.

Avui li hem donat a la Cristina les seves primeres galetes!.

Concretament li hem donat les galetes Noglut (de la casa Santiveri) donat que són sense gluten, (encara no ha menjat mai res amb gluten).

D'entrada li ha encantat poder menjar una galeta, però de seguida ha vist que no era ben bé el que esperava, tot i que tampoc li desagradava.

El problema ha vingut quan s'ha enuagat per voler menjar massa galeta de cop.

Encara ha d'aprendre a mastegar bé el menjar per poder empassar-s'ho bé, s'ha de tenir paciència (i perseverància).

Vivències de la Cristina, capítol 3: La Cristina comença a menjar triturat.

Avui ha estat el primer dia en què la Cristina ha menjat una cosa diferent a la llet materna.

Avui, pel matí, ha anat al metge per fer-li la revisió que li toca als 6 mesos.

Però la veritat és que porta uns dies que no es troba bé, a més té la panxa 'tocada' entre d'altres coses, per l'antibiòtic, per tant, no li han posat cap vacuna, tal com estava previst.

La pediatra li ha recomanat que la mare no prengui llet (ni derivats) per no passar-li la lactosa a la Cristina.

I també ens ha dit que li féssim una poma bullida.

La veritat és que a la Cristina no li ha agradat gaire... però no ens rendim tant fàcilment, és probable que no en volgués per què no es troba bé, o per què potser no estava prou triturat.

Demà ho tornarem a provar però passant-ho pel 'minipimer', al cap i a la fi, fins avui només ha pres líquids (llet i esporàdicament aigua) i encara no té cap dent (tot i que li estan surtint les dues de baix del centre).

(Per cert la foto és d'aquí, hi trobareu una recepta de com fer compota de poma).

Vivències de la Cristina, capítol 2: La Cristina ja seu a la trona...

Avui quan, he arribat de la feina, l'Anna m'ha explicat que la Cristina ja s'està la trona.

Això el que veritablement vol dir és que a l'hora del dinar (del dinar de l'Anna, de la Mama i del Papa) la Cristina ja no s'està en una hamaca al terra, sinó que ja s'aguanta prou bé com per tenir-la a la trona mentre dinem la resta.

Encara no menja res que no sigui llet del pit de la seva mare, per tant, estar a la trona no li serveix (actualment) per menjar, li serveix per estar a l'alçada suficient per veure què fem; només amb això ja val la pena estar a la trona!.

Vivències de la Cristina, capítol 1: La Cristina em treu la llengua...

La Cristina em segueix quan jo li trec la llengua, ella fa el mateix i li encanta... això és un cas clar d'empatia?

Segons el diccionari del Grup Enciclopèdia Catalana, es defineix 'empatia' com:

'Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona.'

No sé si és ben bé empatia el que millor defineix aquest comportament, o simplement és imitació, en tot cas, aquesta nit, abans d'anar a dormir, hem estat una estona mirant-nos fixament i treient-nos mútuament les llengues.

No cal dir que quan movia la meva llengua la Cristina reia amb ganes...