dilluns, 18 d’agost del 2008

Tornada a la feina...

Avui, 18/08/08, he tornat a la feina després d'estar un mes i mig de vacances (primer de permís paternal i després de vacances d'estiu).

La veritat és que m'he passat el dia llegint correus i parlant amb la gent, la poca que hi havia donades les dates.

Intueixo que em passaré els primers dies d'aquesta reentreé a mig gas... millor!, així serà menys dur.

dijous, 14 d’agost del 2008

1er bany de la Cristina

Avui hem banyat a la Cristina per primera vegada.

Tal com va passar amb l'Anna, li ha costat que li caigués el melic, això ha fet endarrerir el seu primer bany, i això que de ben segur que en tenia ganes, amb la calor que fa.

El bany li ha agradat, ha estat còmode i no s'ha estranyat gens.

Crec que la Cristina serà com la seva germana gran, li agradarà molt l'aigua.

dijous, 7 d’agost del 2008

La Cristina fa un mes

Com es nota que el segon no és el primer!

En el cas de l'Anna pràcticament vaig viure al minut tot el seu primer mes; en canvi, amb la Cristina ni me n'he adonat, ahir ja va fer un mes.

Va creixent... i de moment l'Anna la tracta molt bé, li fa molts petons, la mima, i no sembla que tingui molta gelosia, tot i que està una mica 'pesada', li hauria anat bé haver marxat de vacances... intentaré tenir-la ocupada durant aquest estiu.

dilluns, 4 d’agost del 2008

Vivències de l'Anna, capítol 9: El Rossinyol

Darrerament a l'Anna li ha agradat molt la cançó d'El Rossinyol de Verdaguer.

La tenim en un disc compacte però en una versió instrumental, per aquest motiu li va demanar a la iaia Rosa que li cantés. La iaia no se la sabia tota i en va buscar la lletra, és aquesta:
"Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
encomana'm a la mare, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare, rossinyol,
i a mon pare no pas gaire, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada, rossinyol,
a un pastor me n'ha dada, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada, rossinyol,
he perduda l'esquellada, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga, rossinyol,
un petó i una abraçada, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
encomana'm a la mare, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol."
S'ha de reconéixer que la lletra és una mica complicada, està escrita en català antic.