1.112 dies

Han hagut de passar més de 3 anys, concretament 1.112 dies, per a que l'Anna dormís més de 12 hores seguides...

Clar que hi ha truc, o més ben dit, hi ha un motiu clar: no ha passat una bona nit, està molt encostipada.

A les 06:30h (una hora que sovint ja és quan es desperta) li he donat xarop, li ha sentat molt bé i suposo que això unit al fet que no havia descansat gens (i que li he posat un bon coixí per a que tingués el cap ben alt) ha fet que dormís fins a les 10:45h. Havia anat a dormir a les 9:30h - 10h, per tant, ha estat al llit més de 12 hores.

Encara que soni estrany (i ho és!) és la primera vegada que ho fa.

(La imatge d'aquest post l'he obtinguda d'aquí)

El poema de Nadal (2008)

Ahir va ser el darrer dia d'escola de l'Anna abans de les festes de Nadal.

Va ser un dia intens on, per exemple, va fer cagar al Tió de l'escola, (li va cagar un calidoscopi), també va dinar un menjar especial de Nadal on, com marca la tradició, hi havia sopa de galets.

D'altr banda, el que potser d'entrada potser no té la importància que es mereix és l'àlbum amb - tal com diu l'Anna - tota la feina que han anat fent aquest primer trimestre de curs.

Però el que aquí ens ocupa és el poema de Nadal, un poema que l'Anna va fer (enganxat les lletres i dibuixos adequats) en una cartolina.

El poema diu així:

"Una estrella de Nadal,
Guia els Reis al meu portal,
m'han deixat unes joguines,
a la mare sedes fines,
al pare vestit i corbates,
i a la iaia unes sabates."

Bonic oi?, l'Anna es passa tot el dia recordant-lo (però té molta vegonya i li costa molt parlar en públic).

(La imatge que apareix a l'inici d'aquest post l'he obtinguda d'aquí.)

Vivències de la Cristina, capítol 2: La Cristina ja seu a la trona...

Avui quan, he arribat de la feina, l'Anna m'ha explicat que la Cristina ja s'està la trona.

Això el que veritablement vol dir és que a l'hora del dinar (del dinar de l'Anna, de la Mama i del Papa) la Cristina ja no s'està en una hamaca al terra, sinó que ja s'aguanta prou bé com per tenir-la a la trona mentre dinem la resta.

Encara no menja res que no sigui llet del pit de la seva mare, per tant, estar a la trona no li serveix (actualment) per menjar, li serveix per estar a l'alçada suficient per veure què fem; només amb això ja val la pena estar a la trona!.

'Els músics de Bremen'

El dissabte passat - 13/12/08 -vam assistir a una nova sessió de teatre del Petit Liceu: obres de teatre que organitza el Liceu de Barcelona per apropar la música als més petits amb les escoles o directament amb les famílies.



En aquest cas es tractava de l'obra: 'Els músics de Bremen'.

"Aquest espectacle de dansa reelabora el conte infantil Els músics de Bremen, la història d’uns animals domèstics maltractats pels seus amos que es rebel·len contra aquesta situació i que amb el seu enginy i la seva unió hi troben una sortida."

Com ja és habitual, al ser dissabte, primer vam anar a piscina, després - corrent - vam anar cap al teatre i, com és lògic, l'Anna es va adormir al cotxe. Arribats al teatre li va costar despertar-se del tot.

La novetat d'aquesta vegada fou la visita de la Cristina. Inicialment no estava previst, de fet, és encara massa petita, només té 5 mesos, però al final hi vam anar tota la família.

A l'Anna li va agradar molt l'obra, però hi va trobar a faltar la orquestra tocant en directe (com ens havíem trobat a 'El carnaval dels animals' o al 'Pere i el llop'. A 'Els músics de Bremen' la música no és directe llevat del so del clarinet.

Resumint, a l'Anna li va agradar molt... i a tots... de fet, ja tenim les entrades per la propera obra: 'La petita flauta màgica' el proper 24/01/09.

'Què volen aquesta gent que truquen de matinada?'

Aquest matí estava, amb la meva filla gran, cercant nadales al YouTube.

No recordo ben bé com ha estat... he arribat a un vídeo del grup Mesclat, (el teniu al final d'aquest post).

Aquest vídeo era una versió de la mítica cançó 'Què volen aquesta gent que truquen de matinada?' de la Maria del Mar Bonet.

Pel que tinc entès, aquesta cançó va ser escrita per Maurici Serrahima, una de les persones que van ajudar a crear el moviment que es va anomenar 'Nova Cançó'.

Us poso la lletra de la cançó, (l'he deduït d'aquest vídeo que us poso després):

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n'està

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

I ja sap que parla poc
cada nit s'agitava
li venia un tremolor
fent un truc a trenc d'alba

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l'asfalt d'una volada

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts
menys un d'ells, potser el que mana
que s'inclina al finestral
darrera xiscla la mare

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat
la llei una hora assenyala
ara l'estudiant és mor
n'és mort per un truc a trenc d'alba

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

En aquest vídeo hi teniu la Maria del Mar Bonet amb el grup xilè Quilapayún:



És una cançó que, diuen, per desgràcia està basada en fets reals... de fet, a mi, ara, encara em posa la pell de gallina.

Personalment m'agrada la força (amb un punt de 'mala llet') amb que sempre he vist cantar aquesta cançó a la Maria del Mar Bonet.

---

D'altra banda, buscant pel YouTube he vist altres versions - algunes d'estils ben diferents - d'aquesta cançó.

Per si us interessa us poso aquí els vídeos d'aquestes versions:

Joan Manuel Serrat:



Versió rumbera feta pel grup Sabor de Gràcia:



Versió més rockera amb tocs folk del grup Mesclat:



Versió de rock dur del grup valencià Malsujeto, (el so no és gaire bo, però hi podeu sentir uns sons de guitarres elèctriques gens habituals en les cançons de cantautor):

---

(La fotografia de la Maria del Mar Bonet l'he obtinguda d'aquí)

Vivències de l'Anna, capítol 14: Nadales de 'Música Nostra' al YouTube

L'Anna acaba de fer 3 anys i ja sap que a l'ordinador es pot trobar de tot.

Per exemple, s'ha acostumat a veure (i escoltar!) nadales al YouTube, concretament del grup Música Nostra, (que per l'accent que tenen són de Ses Illes) que toquen francament molt bé.

De fet, ella em demana les 'nadales de la senyora'.

Poso aquí els vídeos de nadales d'aquest grup que més mirem:

Fum, fum, fum:



El desembre congelat:



El nin (nen) de la mare:



El dimoni escoat:



Venen ses festes:



Una nadala menorquina:



Per cert, aquest és el primer post fet amb la 'col·laboració' de l'Anna.

L'Anna fa 3 anys!

Avui 02/12/08 l'Anna ha fet 3 anys!

Ahir ja ho vam començar a celebrar donat que li vam comprar un dels regals que més falta li feia i, també, més il·lusió li fa: unes sabates noves.

No obstant, ella volia comprar-se unes botes (de xarol) mentre que nosaltres, els seus pares, opinàvem que era millor comprar unes sabates més 'de batalla', pel dia a dia.

Al final, i tenint en compte que era pel seu aniversari, vam comprar els dos parells, les botes i les sabates.

Per rematar-ho vam comprar-li unes sabatilles a la Cristina per a que tingués els peus més calentets.

Total: més de 115 euros.

---

Aquest matí ho ha celebrat a l'escola, ha sigut l'autèntica protagonista, començant per la fila d'entrada (on l'han deixat ser la primera) fins a dins de l'aula on li han posat una corona per ser la reina del dia.

S'ho ha passat molt bé, llàstima que per dinar hi hagués purè de verdures que no li agrada gens.

Després a casa, la seva mare li havia preparat un pastís (fet a partir de la coca que normalment ja fa i que a l'Anna li agrada molt). Aquí en teniu una imatge (quan ja s'havia 'estrenat' el pastís):

Després han vingut els avis, amb un conte i el Papa que ha arribat de la feina.

A l'hora de sopar ha menjat un dels seus plats preferits: escudella i carn d'olla, concretament ós de pernil i, sobretot, peu de porc.

Un dia molt ple... feliç... i ara a esperar la festa que es farà el dissabte que ve amb tots els seus amiguets i amiguetes.