1.112 dies

Han hagut de passar més de 3 anys, concretament 1.112 dies, per a que l'Anna dormís més de 12 hores seguides...

Clar que hi ha truc, o més ben dit, hi ha un motiu clar: no ha passat una bona nit, està molt encostipada.

A les 06:30h (una hora que sovint ja és quan es desperta) li he donat xarop, li ha sentat molt bé i suposo que això unit al fet que no havia descansat gens (i que li he posat un bon coixí per a que tingués el cap ben alt) ha fet que dormís fins a les 10:45h. Havia anat a dormir a les 9:30h - 10h, per tant, ha estat al llit més de 12 hores.

Encara que soni estrany (i ho és!) és la primera vegada que ho fa.

(La imatge d'aquest post l'he obtinguda d'aquí)

El poema de Nadal (2008)

Ahir va ser el darrer dia d'escola de l'Anna abans de les festes de Nadal.

Va ser un dia intens on, per exemple, va fer cagar al Tió de l'escola, (li va cagar un calidoscopi), també va dinar un menjar especial de Nadal on, com marca la tradició, hi havia sopa de galets.

D'altr banda, el que potser d'entrada potser no té la importància que es mereix és l'àlbum amb - tal com diu l'Anna - tota la feina que han anat fent aquest primer trimestre de curs.

Però el que aquí ens ocupa és el poema de Nadal, un poema que l'Anna va fer (enganxat les lletres i dibuixos adequats) en una cartolina.

El poema diu així:

"Una estrella de Nadal,
Guia els Reis al meu portal,
m'han deixat unes joguines,
a la mare sedes fines,
al pare vestit i corbates,
i a la iaia unes sabates."

Bonic oi?, l'Anna es passa tot el dia recordant-lo (però té molta vegonya i li costa molt parlar en públic).

(La imatge que apareix a l'inici d'aquest post l'he obtinguda d'aquí.)

Vivències de la Cristina, capítol 2: La Cristina ja seu a la trona...

Avui quan, he arribat de la feina, l'Anna m'ha explicat que la Cristina ja s'està la trona.

Això el que veritablement vol dir és que a l'hora del dinar (del dinar de l'Anna, de la Mama i del Papa) la Cristina ja no s'està en una hamaca al terra, sinó que ja s'aguanta prou bé com per tenir-la a la trona mentre dinem la resta.

Encara no menja res que no sigui llet del pit de la seva mare, per tant, estar a la trona no li serveix (actualment) per menjar, li serveix per estar a l'alçada suficient per veure què fem; només amb això ja val la pena estar a la trona!.

'Els músics de Bremen'

El dissabte passat - 13/12/08 -vam assistir a una nova sessió de teatre del Petit Liceu: obres de teatre que organitza el Liceu de Barcelona per apropar la música als més petits amb les escoles o directament amb les famílies.



En aquest cas es tractava de l'obra: 'Els músics de Bremen'.

"Aquest espectacle de dansa reelabora el conte infantil Els músics de Bremen, la història d’uns animals domèstics maltractats pels seus amos que es rebel·len contra aquesta situació i que amb el seu enginy i la seva unió hi troben una sortida."

Com ja és habitual, al ser dissabte, primer vam anar a piscina, després - corrent - vam anar cap al teatre i, com és lògic, l'Anna es va adormir al cotxe. Arribats al teatre li va costar despertar-se del tot.

La novetat d'aquesta vegada fou la visita de la Cristina. Inicialment no estava previst, de fet, és encara massa petita, només té 5 mesos, però al final hi vam anar tota la família.

A l'Anna li va agradar molt l'obra, però hi va trobar a faltar la orquestra tocant en directe (com ens havíem trobat a 'El carnaval dels animals' o al 'Pere i el llop'. A 'Els músics de Bremen' la música no és directe llevat del so del clarinet.

Resumint, a l'Anna li va agradar molt... i a tots... de fet, ja tenim les entrades per la propera obra: 'La petita flauta màgica' el proper 24/01/09.

'Què volen aquesta gent que truquen de matinada?'

Aquest matí estava, amb la meva filla gran, cercant nadales al YouTube.

No recordo ben bé com ha estat... he arribat a un vídeo del grup Mesclat, (el teniu al final d'aquest post).

Aquest vídeo era una versió de la mítica cançó 'Què volen aquesta gent que truquen de matinada?' de la Maria del Mar Bonet.

Pel que tinc entès, aquesta cançó va ser escrita per Maurici Serrahima, una de les persones que van ajudar a crear el moviment que es va anomenar 'Nova Cançó'.

Us poso la lletra de la cançó, (l'he deduït d'aquest vídeo que us poso després):

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n'està

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

I ja sap que parla poc
cada nit s'agitava
li venia un tremolor
fent un truc a trenc d'alba

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l'asfalt d'una volada

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts
menys un d'ells, potser el que mana
que s'inclina al finestral
darrera xiscla la mare

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat
la llei una hora assenyala
ara l'estudiant és mor
n'és mort per un truc a trenc d'alba

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

En aquest vídeo hi teniu la Maria del Mar Bonet amb el grup xilè Quilapayún:



És una cançó que, diuen, per desgràcia està basada en fets reals... de fet, a mi, ara, encara em posa la pell de gallina.

Personalment m'agrada la força (amb un punt de 'mala llet') amb que sempre he vist cantar aquesta cançó a la Maria del Mar Bonet.

---

D'altra banda, buscant pel YouTube he vist altres versions - algunes d'estils ben diferents - d'aquesta cançó.

Per si us interessa us poso aquí els vídeos d'aquestes versions:

Joan Manuel Serrat:



Versió rumbera feta pel grup Sabor de Gràcia:



Versió més rockera amb tocs folk del grup Mesclat:



Versió de rock dur del grup valencià Malsujeto, (el so no és gaire bo, però hi podeu sentir uns sons de guitarres elèctriques gens habituals en les cançons de cantautor):

---

(La fotografia de la Maria del Mar Bonet l'he obtinguda d'aquí)

Vivències de l'Anna, capítol 14: Nadales de 'Música Nostra' al YouTube

L'Anna acaba de fer 3 anys i ja sap que a l'ordinador es pot trobar de tot.

Per exemple, s'ha acostumat a veure (i escoltar!) nadales al YouTube, concretament del grup Música Nostra, (que per l'accent que tenen són de Ses Illes) que toquen francament molt bé.

De fet, ella em demana les 'nadales de la senyora'.

Poso aquí els vídeos de nadales d'aquest grup que més mirem:

Fum, fum, fum:



El desembre congelat:



El nin (nen) de la mare:



El dimoni escoat:



Venen ses festes:



Una nadala menorquina:



Per cert, aquest és el primer post fet amb la 'col·laboració' de l'Anna.

L'Anna fa 3 anys!

Avui 02/12/08 l'Anna ha fet 3 anys!

Ahir ja ho vam començar a celebrar donat que li vam comprar un dels regals que més falta li feia i, també, més il·lusió li fa: unes sabates noves.

No obstant, ella volia comprar-se unes botes (de xarol) mentre que nosaltres, els seus pares, opinàvem que era millor comprar unes sabates més 'de batalla', pel dia a dia.

Al final, i tenint en compte que era pel seu aniversari, vam comprar els dos parells, les botes i les sabates.

Per rematar-ho vam comprar-li unes sabatilles a la Cristina per a que tingués els peus més calentets.

Total: més de 115 euros.

---

Aquest matí ho ha celebrat a l'escola, ha sigut l'autèntica protagonista, començant per la fila d'entrada (on l'han deixat ser la primera) fins a dins de l'aula on li han posat una corona per ser la reina del dia.

S'ho ha passat molt bé, llàstima que per dinar hi hagués purè de verdures que no li agrada gens.

Després a casa, la seva mare li havia preparat un pastís (fet a partir de la coca que normalment ja fa i que a l'Anna li agrada molt). Aquí en teniu una imatge (quan ja s'havia 'estrenat' el pastís):

Després han vingut els avis, amb un conte i el Papa que ha arribat de la feina.

A l'hora de sopar ha menjat un dels seus plats preferits: escudella i carn d'olla, concretament ós de pernil i, sobretot, peu de porc.

Un dia molt ple... feliç... i ara a esperar la festa que es farà el dissabte que ve amb tots els seus amiguets i amiguetes.

Visita a la Fira de Santa Llúcia

Aquest matí hem anat a la Fira de Santa Llúcia.

Hem anat tota la 'family': Papa, Mama, Anna i Cristina; també ha vingut la cosineta Laura, el tiet Ferran, la tieta Marta i el tiet Isidre.

La nostra idea era comprar peces per fer un pessebre, ara que l'Anna ja té prou edat com per fer-li il·lusió.

Per cert, per a qui tingui interès de comprar peces de pessebre que sàpiga que ens hem gastat 40 euros en comprar un naixement (Jesús, Sant Josep, Verge Maria, el Bou i la Mula), els tres reis (amb els corresponents camells), un pastor (amb la seva ovella), una dona que porta fruita, una altra dona que està adorant al nen Jesús, un pescador (amb el seu peix) i, com no, el caganer. Tot de plàstic i amb unes faccions clarament per a nens.

També ens hem gastat 20 euros més per a la cova (establia) del naixement.

Ens ho hem passat molt bé, però hem estat poca estona ja que hi havia molta, moltíssima, gent i de seguida les nenes s'han agobiat.

Hem acabat dinant tots junts a La Garriga, concretament al Restaurant Carrer Gran, un molt bon lloc per dinar, bon menjar i tranquilitat... recomanable!

Vivències de l'Anna, capítol 13: 'Asturias patria querida...'

El dijous passat - 20/11/08 - vaig haver de viatjar fins Oviedo, Astúries, per una reunió amb tècnics del Gobierno del Principado de Asturias.

Donat que vaig fer el viatge en un sol dia, em vaig aixecar molt d'hora i vaig arribar tard a casa.

Per aquest motiu va venir la iaia Rosa per ajudar a posar a dormir a la Cristina i a l'Anna.

Abans de dormir, però, la Mama va banyar a la Cristina i la Iaia va banyar a l'Anna mentre li cantava l'himne d'Astúries. Aquesta és la seva lletra:

Asturias, Patria querida,
Asturias de mis amores;
¡Quién estuviera en Asturias,
en todas las ocasiones!

Tengo que subir al árbol,
tengo que coger la flor,
y dársela a mi morena
que la ponga en el balcón.

Que la ponga en el balcón,
que la deje de poner,
tengo que subir al árbol
y la flor he de coger.

I aquí hi ha una versió cantada.

El resultat de tot això és que ara fa un parell de dies que l'Anna està cantant a tothora 'Asturias patria querida, Asturias de mis amores'... De fet, ho estava cantant avui mentre estàvem fent cua al Mercadona, no cal dir que la caixera ha rigut una bona estona...

Vivències de l'Anna, capítol 12: L'abecedari

Últimament a l'Anna li està agradant molt llegir lletres.

La veritat és que encara li falta més d'un mes per fer els 3 anys, és a dir, és molt d'hora per llegir però té molta curiositat i constantment està llegint lletres: als paquets de menjar, a les revistes, als diaris... fins i tot a les matrícules dels cotxes!, (per cert, encara no ha descobert que la matrícula del davant d'un cotxe és exactament igual que la del darrera).


De moment només coneix les lletres en majúscules, però ja les associa amb les inicials d'algun conegut:

• A: A d'Ariadna, d'Arnau, d'Arnoldo i, evidentment, d'Anna.
• B: B de Bernat i de Biel.
• C: C de Cristina i de Clàudia.
• D: D de David i de Diana.
• E: E d'Enric i d'Eva.
• F: F de Ferran.
• G: G de Giselle.
• H: H d'Hèctor (tot i que no coneix cap Hèctor, la lletra H és de les poques que coneixia ningú que el seu nom comencés per aquesta lletra).
• I: I d'Isona, d'Irina i d'Isidre.
• J: J de Jordi, de Juanjo, de Joe i de Joel.
• K: K de Kevin.
• L: L de Laura i de Leo.
• M: M de Marc, de Mar i de Marta.
• N: N de Núria.
• O: O d'Oriol (el Papa del Cai, aquí vai al·lucinar bastant quan m'ho va dir ja que l'Anna no ha vist gaires vegades a l'Oriol).
• P: P de Pepita, de Pau i de Pol.
• Q: No sabem cap nom que comenci per Q, (Queralt podria ser però no coneixem cap nena amb aquest nom).
• R: R de Reyes i de Roger.
• S: S de Sílvia, Susana i de Selendi.
• T: T de Teresa.
• U: No sabem cap nom que comenci per U.
• V: No coneixem ningú que tingui un nom que comenci per V, (Vanessa podria ser però no en coneixem cap).
• W: No coneixem ningú que tingui un nom que comenci per W, (Wilfredo podria ser però no en coneixem cap).
• X: X de Xavi.
• Z: No coneixem ningú que tingui un nom que comenci per Z.

(La imatge inicial d'aquest post l'he obtinguda del blog de la Biblioteca Castanyer).

27 d'octubre = xocolatada!

Cada 27 d'octubre faig xocolata desfeta per portar a la feina, (per ser precisos, ho faig el dia feiner més proper al 27). Enguany el dia 27 és demà, i cau en dilluns.

Per tant, aquest any també portaré xocolata desfeta (i melindros... i nata... )

La principal novetat d'aquest any és que ja ens hem mudat al nou edifici, això vol dir que faré xocolata per tots els que estem a la planta 12, és a dir, actualment (i tenint en compte que és una planta que no està ocupada al 100%) jo calculo que som una trentena.

En tot cas, acabo de fer 6 paquets de xocolata, o el que és el mateix, per unes 24 persones.

Com que no tothom podrà venir (alguns estan esperant una altra nena) i no tothom li agrada la xocolata desfeta, crec que n'he fet suficient.

A més, si n'hagués fet més hauria tingut un problema de capacitat ja que no m'hi cabria a l'olla més gran que tinc.

Resumint (ho escric sobretot per recordar-me per d'altres anys), he fet servir els següents ingredients:

• 6 paquets de xocolata desfeta (per cuinar) de la casa Torras, (jo preferia la de 'Las Comas' però aquesta casa ja no existeix, van tancar la fàbrica). Cada paquet conté 180 grams de xocolata i, el que és més important, és per un litre de llet (això equival a unes 4 persones).

• 6 cartrons de llet sencera de Llet Nostra.
• 4 paquets de melindros de la Pastisseria Partegàs, (ara no recordo quants melindros hi ha a cada paquet).
• 2 safates de nata de mig quilo cada una, amb sucre, i també de la Pastisseria Partegàs.
  

Com fer la xocolata, (si més no, és com l'acabo de fer):

• En una olla gran he posat 4,5 litres a bullir, (ha de ser una olla gran, encara falta afegir 1,5 litres de llet més i la xocolata, a més a mesura que es vagi fent la xocolata anirà augmentant de volum).
• Deixem que es vagi escalfant la llet...
  
• Mentrestant els 1,5 litres de llet que ens falten els afegirem en una altra olla (més petita si voleu) per desfer-hi els 6 paquets de xocolata. Per desfer-ho és recomanable ajudar-se d'un minipimer.
• Quan la llet de l'olla gran estigui bullint hi afegirem la xocolata que hem desfet a l'olla petita.
• Remenarem sense parar fins que torni a bullir.
• Després seguirem remenant fins a tenir l'espesor desitjada, (en les instruccions posa uns 5 minuts, jo he estat 30 minuts llargs i encara no era prou espès, ho he deixar per què m'he cremat...).
• Aquest és el resultat:
  

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Mudances a la feina

Avui 20 d'octubre de 2008, a la feina ens hem mudat a un nou edifici. Concretament hem anat a l'edifici Tànger (also known as Interface Building) situat al carrer Tànger 98, just a la cantonada amb Ciutat de Granada, en ple districte 22@BCN, (nosaltres som els que estem a la planta de més amunt, la 12a).


He aprofitat que he arribat d'hora i he fet algunes fotos quan encara s'havien de desfer la majoria de caixes...


El lloc on està el pingüí (a la part inferior, esquerra) és el meu lloc, (per cert, el pingüí no és cap referència a Linux, és una referencia a la Patagònia).

Aquest és el mateix lloc però a les 8h del matí:


Aquest és el nou despatx de la Coma, (no és ben bé despatx però sí que queda força 'recollit'):


Més espais buits a les 8 del matí:


La Míriam una mica adormida pel matí...


Les secres desempaquetant...


El despatx de la Isa a primera hora pel matí, abans que arribés:


El Joan encantat amb el seu nou lloc...


Ara només falta que mica en mica ens anem acostumant al nou lloc i, si s'escau, fer els canvis necessaris per estar més còmodes.

(Si voleu veure una imatge més gran, només cal que feu un click sobre d'ella).

Vivències de la Cristina, capítol 1: La Cristina em treu la llengua...

La Cristina em segueix quan jo li trec la llengua, ella fa el mateix i li encanta... això és un cas clar d'empatia?

Segons el diccionari del Grup Enciclopèdia Catalana, es defineix 'empatia' com:

'Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona.'

No sé si és ben bé empatia el que millor defineix aquest comportament, o simplement és imitació, en tot cas, aquesta nit, abans d'anar a dormir, hem estat una estona mirant-nos fixament i treient-nos mútuament les llengues.

No cal dir que quan movia la meva llengua la Cristina reia amb ganes...

Inici de l'escola nova

Aquest dilluns 15/09/08 l'Anna va començar el curs a l'escola nova, l'escola Pinetons de La Garriga; a l'Anna li ha tocat estar a la classe dels Aneguets.

El primer dia, dilluns 15/09/08, només va anar-hi mig matí a l'escola i amb la companyia del Papa, és a dir, es feia adaptació amb els pares.

Com és lògic, l'Anna no va tenir cap problema donat que estava acompanyada del Papa i d'amigues com la Diana (i la Clàudia que tot i que és de la classe dels Pollets ens va visitar vàries vegades).

El segon dia, dimarts 16/09/08 també va ser d'adaptació, però aquest cop sense els pares. Això ja no li va agradar gaire a l'Anna i va plorar al deixar-la...

El tercer dia - 17/09/08 - ja va ser un dia 'normal', això vol dir des de les 9h del matí fins a les 16h30' de la tarda. L'Anna no s'ho va passar gens bé, especialment a l'hora del dinar i de la migdiada donat que canviava de professora (a l'hora de dinar i de dormir tenen una monitora específica per això).

En el quart i el cinquè dia s'ha repetit la mateixa situació: plorar al matí quan la deixem, dinar poc o molt poc i no voler dormir...

Suposo que cal tenir paciència...

Vivències de l'Anna, capítol 11: L'Anna descobreix el YouTube

A l'Anna li agrada veure el Mickey Mouse que fan els dissabtes i els diumenges pel matí a TVE1. Concretament el programa es diu 'La casa de Mickey Mouse'.

Darrerament, però, els responsables de la programació de TVE1 decideixen eliminar, quan menys t'ho esperes, aquest programa, a vegades per què fan motos, a vegades per un altre programa infantil que a l'Anna no li agrada ja que ella vol veure el Mickey Mouse.

Fins i tot m'he trobat un dia que van parar el programa a la meitat i, sense avisar, van donar els entraments de motos de no sé quina cilindrada...

Al final, per intentar consolar-la, vaig optar per buscar alguna cosa per Internet...

No sóc gens partidari de baixar-se ni pel·lícules ni música per Internet, per tant, desconec completament com fer-ho, però, en el cas de l'Anna, no calia fer-ho, només calia trobar alguna cosa que li agradés i que la fes deixar de pensar amb el Mickey Mouse que no veia.

Vaig optar per ensenyar-li vídeos del YouTube.

Li va encantar!

Li va agradar tant que ara només vol obrir l'ordinador, la televisió ja no la sedueix.

I això que els primers vídeos que vaig trobar del Mickey Mouse eren antics, de l'época que no es feien per ordinador i, al ser diferents dels d'ara, a l'Anna no li agradaven.

Però sí que li van agradar, i molt!, els vídeos dels Lunnis.

Per exemple, aquests dels Lunnis els mira molt:

• Al cole con los Lunnis.
• El cumpleaños de Lupita.
• Dame tu mano.
• La fiesta del verano.
  
• El SKA de Lucho.
• Los Lunnis y María Isabel.
  

Tant li ha agradat que ara ja sap escollir quin vídeo vol, i també què cal fer per tornar a veure el vídeo que acaba de veure.

És impressionant la rapidesa en què els nens assimilen el coneixement!

Vivències de l'Anna, capítol 10: La Diada Nacional de Catalunya

Avui és 11 de setembre, per tant, la Diada de Catalunya.

Aquest matí li he demanat a l'Anna si em volia ajudar a penjar la senyera a una de les finestres de casa. Evidentment m'ha contestat que sí, donat que per ella era una novetat.

Però a l'instant, amb la seva habitual curiositat m'ha preguntat:

"Què és la senyera?"

Li he respost que la senyera és la bandera de Catalunya.

Immediatament la seva resposta ha estat una nova pregunta:

"Què és Catalunya?"

"Mira Anna, tú vius al poble de La Garriga; aquest poble pertany a un país, aquest país és Catalunya"

No crec que ho hagi entès gaire... però és un principi.

Després m'ha preguntat:

"I què és la Diada?"

"La Diada és l'aniversari de Catalunya".

Crec que és una forma bonica d'explicar als més petits què és això de la Diada i per què és un dia festiu.

Però la seva resposta m'ha deixat 'fotut'.

"Papa, hem d'anar a comprar el pastís de l'aniversari!"

De fet, és una resposta lògica després d'haver-li explicat que la Diada era un aniversari...

(imatge extreta del web de la Pastisseria Martí,
feu click per ampliar-la)

Però aquesta no ha estat l'única anècdota, també n'hi ha hagut una altra de molt divertida.

Després de penjar la senyera ha comentat que havia penjat la Castanyera...


(La imatge inicial d'aquest post prové del blog d'en Lluís Ribes)

Tornada a la feina...

Avui, 18/08/08, he tornat a la feina després d'estar un mes i mig de vacances (primer de permís paternal i després de vacances d'estiu).

La veritat és que m'he passat el dia llegint correus i parlant amb la gent, la poca que hi havia donades les dates.

Intueixo que em passaré els primers dies d'aquesta reentreé a mig gas... millor!, així serà menys dur.

1er bany de la Cristina

Avui hem banyat a la Cristina per primera vegada.

Tal com va passar amb l'Anna, li ha costat que li caigués el melic, això ha fet endarrerir el seu primer bany, i això que de ben segur que en tenia ganes, amb la calor que fa.

El bany li ha agradat, ha estat còmode i no s'ha estranyat gens.

Crec que la Cristina serà com la seva germana gran, li agradarà molt l'aigua.

La Cristina fa un mes

Com es nota que el segon no és el primer!

En el cas de l'Anna pràcticament vaig viure al minut tot el seu primer mes; en canvi, amb la Cristina ni me n'he adonat, ahir ja va fer un mes.

Va creixent... i de moment l'Anna la tracta molt bé, li fa molts petons, la mima, i no sembla que tingui molta gelosia, tot i que està una mica 'pesada', li hauria anat bé haver marxat de vacances... intentaré tenir-la ocupada durant aquest estiu.

Vivències de l'Anna, capítol 9: El Rossinyol

Darrerament a l'Anna li ha agradat molt la cançó d'El Rossinyol de Verdaguer.

La tenim en un disc compacte però en una versió instrumental, per aquest motiu li va demanar a la iaia Rosa que li cantés. La iaia no se la sabia tota i en va buscar la lletra, és aquesta:

"Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
encomana'm a la mare, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare, rossinyol,
i a mon pare no pas gaire, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada, rossinyol,
a un pastor me n'ha dada, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada, rossinyol,
he perduda l'esquellada, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga, rossinyol,
un petó i una abraçada, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
encomana'm a la mare, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol."

S'ha de reconéixer que la lletra és una mica complicada, està escrita en català antic.

Felicitacions per la Cristina

Mentre estava intentant dormir a l'Anna, estava pensant que havia de recopilar les felicitacions que ha rebut la Cristina pel seu naixement.

Ja fa 25 dies des de que va néixer i, per tant, no m'enrecordo de totes les felicitacions que ha rebut, però sí que tinc les felicitacions via SMS i les felicitacions escrites en el 'targetó' que em van donar els companys de feina.

Així doncs, aquí transcric aquestes felicitacions per a que en quedi constància.

Tanmateix, i per no generar suspicàcies, no indicaré qui ha fet cada felicitació, només cada autor sabrà què va escriure, (en alguns casos he eliminat part del missatge per no donar pistes).

D'altra banda, si algú vol afegir-hi quelcom, podeu escriure tots els comentaris que vulgueu.

Gràcies a tothom!


Diumenge 6 de juliol de 2008

El missatge que vaig enviar a tothom va ser aquest:

[17:49] 6 del 7 del 8... Ja ha nascut la Cristina!!, (2,810 Kg). La mare i la nena estan bé però molt cansades. MarcG.

Respostes rebudes:

[11:52] Moltes felicitats.
[11:52] Moltes felicitats, família.
[12:18] Moltes felicitats!. Un petó molt fort a les dues dones, bueno al papa també. Tenim moltes ganes de conéixer a la Cristina!!.
[17:51] Felicitats!. Ara a descansar i agafar forces!
[17:54] Moltes felicitats! A quin hospital esteu?, i fins quan?
[17:58] Moltes felicitats als... quatre!. Jo ahir devia tenir alguna intuïció perquè us vaig trucar per veure com estàveu!!. Us truco més tard.
[18:04] Moltes felicitats!
[18:09] Felicitats papis i Cristina i Anna!!
[18:31] Moltíssimes felicitats!. I que es recuperin ràpid. Una abraçada company.
[18:33] Ei neng!, moltes felicitats!!!
[18:33] Moltes felicitats.
[18:36] Felicitats!. Que descansin bé doncs i records.
[18:37] Moltes felicitats!. Petons per totes i un de molt gros per tu. (...)
[18:37] Felicitats!!! Guapíssim. Ara caldrà que les mimis molt. Molts petons.
[18:56] Moltes felicitats!! Ja ens la presentareu a la tornada, petons per tots 4!
[19:03] Felicitats, i que puguis disfrutar molt aquestes 'vacances'!!
[19:05] Ostres, kin joc numèric! Ja, ja... Enhorabona! (...) Demà et truco per si puc passar. Petonets!.
[19:14] Felicitats família, ara a dormir amb un somriure. Un petó molt gran. (...)
[19:22] Bona data! ;-) Felicitats!. Cesària?
[20:05] Enhorabona Marc!!!. Me n'alegro que tot hagi anat bé. Moltes felicitats.
[20:16] Moltes felicitats Marc!
[21:05] Felicitats. Felicita a la mare de la meva part. Salutacions.
[21:24] Tot bé suposo, no? Doncs enhorabona, i un petó per cada un. Quina gràcia la data no? Apa a disfrutar-la!!!
[21:31] Enhorabona per l'augment de la família!. (...)
[22:19] Molt bé nois, felicitats.
[23:52] Moltes felicitats!, disfruteu del moment.

Dilluns 7 de juliol de 2008

Més respostes rebudes:

[08:09] Felicitats super-papes! (...)
[08:18] Enhorabona!. Un dia maco per néixer!. Molts petons als 4. (...)
[10:11] Enhorabuena machote!!. Me alegro mucho que todo este bien... Felicita a Yolanda de mi parte. Un abrazo a todos!!!
[13:25] Enhorabuena Marc!!!! Me acaban de decir que ya eres doblemente papa, y que la mama y la nena estan perfectamente; ahora a disfrutar de la paternidad!!!
[16:15] Moltíssimes felicitats! Petons a descansar!

Dilluns 14 de juliol de 2008

Encara una resposta més rebuda:

[17:34] (...) Moltes felicitats! Un de més i ja podreu formar una autèntica banda de rock dur! Que tremoli la família "Almacelles-Scorpions";-) Records.

---

Pel que fa al 'targetó' dels companys de feina, tot seguit us transcric les felicitacions.

Per cert, el 'targetó' em va fer molta il·lusió, especialment perquè no tenia previst rebre'n cap.

Me'l vau donar el dilluns 28 de juliol; aquest n'és el contingut: (ho escric segons l'ordre en què apareixen al 'targetó')

"Doncs això, espero que tingueu molts més i així tenir l'excusa perfecte per venir a dinar i/o sopar. Moltes felicitats!!!"

"Si, si, no deixis de repetir: compensa, compensa, compensa..."

"Moltes felicitats"

"Moltes felicitats, no patiu pel que pels panyals ni res del que posa a la tapa de la postal, segur que compensa"

"Marc, Yolanda: Moltes felicitats!!. Espero que tingueu moltes alegries amb les vostres filles"

"Moltes felicitats!!. Espero per això que no triguis gaire en tornar ja que es troben a faltar els teus esmorzars. Enhorabona als pares!"

"(...) Ara ja tens suficient família per fotre un bon grup de rock!!. Que tremolin els Scorpions d'Almacelles!!"

"Menja a petons aquesta bitxeta tan com puguis, i disfruta del luxe de tenir 3 dones al costat. Aprendràs moltíssim d'elles"

"Felicitats!. Ben fet; necessitem molt de jovent que cotitzi per a que ens paguin la jubilació ;-) Paciència i a disfrutar!"

"Les dones al poder!! ;-)"

"Moltes felicitats!!. Ara a disfrutar de la vida una mica més, encara"

"Felicitats!!"

"A nivell estadístic dos és el doble, a nivell real..."

"Felicitats"

"Moltes felicitats"

"Moltes felicitats!. Diuen que dos és més que el doble. Us esperen dies molt atabalats, però segur que també de moltes alegries"

"Moltes felicitats i que ho disfrutis a tope que després es fan grans i... Molts petons"

"Felicitats!. Ja veureu com aquesta dormirà com una soca. Marc estaràs molt mimat entre tanta dona"

"Ara ja podeu anar a buscar el nen, ja, ja... Felicitats"

"Moltes felicitats per aquestes nenes tant guapes que teniu... que us sigui lleu!"

---

Això és tot... que no és poc!

Amb tot això he comprovat que tinc grans familiars, grans companys de feina i grans amics en general; de tot cor gràcies... i qui s'apunta a fer de cangur?!?

---

Enllaços relacionats:

• Cristina: 'another greatest contribution to this world'.
• Finalment el nom escollit és...
• Una altra nena!.

Santa Anna

Avui, 26 de juliol, és Santa Anna, abans d'ahir - el dia 24 - va ser Santa Cristina.

Estem en plena festa major de La Garriga però no l'hem poguda celebrar gaire donat que l'Anna va acabar l'escola malalta, (va acabar vomitant).

Per animar-la una mica l'he portada a una botiga de joguines i li he dit que triés qualsevol joguina, li compraria la que volgués.

Hem estat uns tres quarts d'hora a la botiga, ha jugat amb moltes joguines però no acabava de decidir-se per cap.

De fet, amb el que més ha jugat ha estat amb 3 nines de la mariquita pérez, els hi ha tret la roba, els hi tornat a posar, ha jugat amb les seves sabates, etc.

Per sort, no ha estat el regal que ha volgut, la veritat és que no són nines per nenes petites, són massa delicades, de fet, el seu preu ja està orientat a adults.

Al final ha triat un maletí ple d'utensilis d'un metge, (sempre li ha agradat fer de doctor, posar termòmetres, mirar les dents i dins la boca, auscultar a pacients, etc):

---

Enllaços relacionats:

• Vivències de l'Anna, capítol 8: Jugant a doctors.
  

Fi de curs!! (adéu a Les Caliues)

(en aquesta foto només hi faltava l'Ariadna)

Finalment avui dijous 24 de juliol de 2008 ha estat el darrer dia de l'Anna a Les Caliues (l'escola bressol municipal de La Garriga).

Enrera queden 2 anys d'assistència a aquest centre, els 2 anys que fa que existeix.

L'Anna ha estat fent P1 i P2.

A P1 anava a la classe de la Caputxeta Vermella amb la Neus (no en recordo el cognom) i com a auxiliar la Pili.

En aquest P1 només hi anava 3 hores per dia, des de les 9h del matí fins a les 12h que la venien a buscar els avis; per tant, no dinava ni feia la migdiada a l'esmentada escola.

En aquell any, va ser força dura l'adaptació a l'escola. De setembre a gener es va passar més dies a casa dels avis que no pas a l'escola.

A gener va estar uns quants dies seguits sense anar a l'escola. Això li va servir per recuperar forces i a partir del febrer, quan va tornar a escola ja no va ser el mateix, no es posava malalta amb tant facilitat.

Agraeixo la feina feta per la Neus i la Pili, l'Anna va ser la primera vegada que se separava dels seus pares de forma periòdica.

A més, a l'Anna li va costar força caminar, la Neus pacientment hi anava insistint, li feia exercicis per a que, en mica en mica, anés començant a caminar.

---

En canvi, en aquest P2 hi ha hagut molts canvis.

D'entrada es quedava a l'escola des de les 9h del matí fins a les 17h, per tant, es quedava a dinar i a dormir.

Haig deixar ben clar que considero que l'educadora que ha tingut (la Gemma Alonso) i la seva auxiliar: l'Olga (no en recordo el cognom) són unes grans professionals.

Han educat molt bé a l'Anna, ha estat gaudint de l'escola.

De fet, quan li vaig comentar que l'any següent no tindria ni la Gemma ni l'Olga va plorar, i em va preguntar: '¿Per què no vénen a l'escola dels nens grans?'.

Llàstima que en aquest darrer dia, just després de dinar, ens ha trucat la Gemma dient-nos que l'Anna es trobava malament, estava vomitant.

Hem anat a buscar-la però abans de marxar els pares també ens hem acomiadat de les educadores i els hi hem regalat una foto de l'Anna per a que s'enrecordin d'ella.

Trobarem a faltar Les Caliues!

---

Enllaços relacionats:

• Escola per l'Anna.

Aniversari de l'avi

Recordo un dia, quan era molt petit, anar amb el meu pare a renovar el seu document nacional d'identitat, (DNI).

Probablement deuria ser cap a finals de la dècada del 70, principis del 80.

Recordo que el policia abans de donar-li el nou DNI li va demanar al meu pare el vell i va comprovar que les coincidissin les dades entre ambdós documents.

Després de la comprovació, i mentre li donava el nou DNI al meu pare, va fer el següent comentari:

"¡En qué mal día nació usted!"

El meu pare va respondre:

"Hasta hace poco tiempo me decían que nací en un glorioso día..."

I el policia li va respondre:

"Los tiempos están cambiando, señor."

El meu pare, que ara ja és l'avi, va néixer un 18 de juliol, just quan feia un any del començament de la Guerra Civil, és a dir, va néixer el dia del Alzamiento Nacional.

Ahir vam celebrar el seu 71è aniversari a casa seva, amb tota la família i amb d'altres familiars amb qui més es fa, entre ells, hi havia en Cisco que també va néixer un 18 de juliol però dos anys abans, és a dir, quan va celebrar el seu primer aniversari va esclatar la Guerra Civil... trista celebració!

Va ser, a més, la primera celebració on va assistir-hi la Cristina amb només 12 dies de vida.

La celebració va anar molt bé i la Cristina es va passar gairebé tota l'estona dormint... (però després a la nit no tenia son, la nit va ser llarga...).

Vivències de l'Anna, capítol 8: Jugant a doctors

Aquest diumenge vam anar a dinar a casa dels avis.

Després que dinés l'Anna, la vaig anar a buscar per a que fes la migdiada.

La vaig trobar jugant amb l'ordinador de la iaia.

L'ordinador és un Dell, de look fosc, pantalla de 15', teclat també fosc, i sense connexió a Internet.

L'Anna estava jugant amb l'ordinador... apagat.

Li vaig preguntar:

Què fas Anna?

Ella em va respondre:

Estic jugant!

Donat que l'ordinador estava apagat, vaig voler preguntar-li:

I a què jugues?

Em va sorprendre la seva resposta:

Jugo a fer de doctora; com la doctora Nadal.

La doctora Nadal és la seva pediatra.

Em va sorprendre que tries un ordinador per jugar a ser un metge. Tradicionalment els nens que juguen a ser metges fan veure que tenen un estetescopi, una xeringa, benes, etc.

Doncs sembla que els nens d'avui ja han vist quina és l'eina que més utilitzen els metges: l'ordinador!.

Cristina: 'another greatest contribution to this world'

Avui us volia parlar d'un tema personal amb una repercusió per a tota la vida.

Com alguns de vosaltres ja sabeu, en aquest mes de juliol està previst el naixement de la Cristina, la meva segona filla.

Pot semblar un tòpic i, de fet, ho és... us puc assegurar que quan va nèixer l'Anna (la meva pimera filla) va ser un dels moments més especials de la meva vida, (no sé ben bé com expressar-ho en paraules).

Una cap meva em va comentar:

"Personalment, els naixements dels meus fills han estat els moments més feliços de la meva vida, em sembla realment un miracle ..."

I un company de facultat em va dir això:

"Disfruta del moment perquè és unic. Tingueu paciència i força perquè no és fàcil. Pero penseu que cada dia és una mica més fàcil que l'anterior... Sobretot pensa que això és el més important que fareu en la vostra vida. El nostre pediatra (el Dr. Wong, mola el nom, eh?) ens va dir 'I do not know what you are doing in life, but this is your greatest contribution to this world for the next generation.'
I és veritat."

Em quedo amb aquesta reflexió del pediatre Wong:

"I do not know what you are doing in life,
but this is your greatest contribution to this world for the next generation."

Doncs jo estic a punt de fer una segona contribution to this world.

Salutacions,

Una pare enamorat de les seves filles.

MarcG

PD: Com és lògic, possiblement estaré uns dies sense connectar-me o connectant-me menys sovint del que és habitual, perdoneu si trigo en contestar els vostres comentaris o si el baixa ritme de redacció de nous posts.

---

Enllaços relacionats:

• Una altra nena!.
• Finalment el nom escollit és...
  

---

Vivències de l'Anna, capítol 7: Els Petards

Abans d'ahir va ser la revetlla de Sant Joan.

Va ser la primera revetlla de Sant Joan en què l'Anna va conèixer què són els petards.

El resultat no va ser gaire bo, i això que només li vam donar bengales.

Tot anava bé, vam sopar al jardí i vam esperar que es fes una mica fosc; li vaig comentar que encendríem bengales.


Tot i no saber de què li parlava, tenia curiositat, por no.

Li vaig encendre una bengala, va estar jugant... fins que pràcticament em toca amb la bengala (encesa).

Automàticament em vaig tirar enrera tot dient-li que s'apartés. Desgraciadament no vaig tenir gaire mà esquerra i es va espantar molt.

De fet, es va espantar tant que ja no va voler agafar cap altra bengala.

Després vaig encendre una font; en teoria era apte pels nens però tampoc no vaig gaire sort.

Va estar mirant com sortia flames de diferents colors... fins que va fer una mica de soroll, com si s'explotessin petards, es va tornar a espantar.

Resumint, la primera trobada de l'Anna amb els petards no ha tingut un resultat gaire bo. Espero que la segona vegada sigui millor, només vull que no tingui por, (respecte sí, por no).

(La imatge l'he tret d'aquest blog)

Vivències de l'Anna, capítol 6: El Patufet

Aquest dimecres passat l'Anna va anar a veure El Patufet representat amb titelles a l'Escola de Música Municipal de La Garriga.

De sempre, aquest és un dels contes que més li agraden a l'Anna; de fet, a Granollers hi ha una petita escultura del Patufet a la Plaça Folch i Torres, la del darrera de l'Ajuntament. (És la foto que teniu aquí, feu click per ampliar-la).

La seva professora ens va comentar que a l'Anna li va agradar molt aquesta sessió de titelles, de fet, a tots els nens els hi va agradar, tots van cantar allò de:

"Patim, patam, patum,
home i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu al Patufet"

---

Enllaços relacionats:

• El Patufet a la Viquipèdia.
  

Bcn mon amour

Fa uns quants dies us vaig informar del blog La Sucreria, un blog amb receptes de postres (amb unes fotografies molt suggerents).

Aquest blog estava fet per una ex-estudiant de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, FIB.

Doncs bé, ara us indico un blog també de receptes fet per la Gemma, també ex-estudiant de la FIB.

El blog té un nom amb glamour: Bcn mon amour.

Allà hi podreu trobar receptes tan suggerents com ara:

• Fusilli al pesto di sedano e noci.
• Gambes i ou poché amb salseta de llimona.
• Maduixes amb xarop balsàmic i crema de mascarpone.
• Matcha kasutera.
• O uns clàssics panellets de pinyons.
  

Us recomano que hi aneu, tot té molt bona pinta!

Hi accedireu via http://bcnmonamour.blogspot.com/.

Algunes fotografies dels plats que prepara:




Vist això, potser caldrà incloure una nova assignatura als estudis informàtics: cuina!.

---

Enllaços relacionats:

• Bcn mon amour.
• La sucreria.
  

Vivències de l'Anna, capítol 5: Excursió a l'Escola Pinetons

El dijous de la setmana passada l'Anna va anar d'excursió a una granja, (aquí teniu l'explicació), i el dia següent, sense tenir temps de descansar, va anar a una altra excursió.

Es van juntar tots els nens de P3 de l'escola bressol, uns 60 en total (educadores a part), i es van separar en funció de l'escola de primària que aniran l'any que ve, uns quants van anar a l'Escola Giroi, (aquests van anar a peu); la resta, els que van anar a les escoles Tagamanent, Puigraciós i Pinetons van agafar un autocar.

L'Anna va visitar l'Escola Pinetons, de fet, ja la coneixia per què és on vam anar a votar i mentre els seus pares votaven ella va aprofitar per xafardejar...


En aquest cas hi va anar amb les seves amigues i, també, amb la seva actual educadora, la Gemma.

La Gemma ens va comentar que a l'Escola Pinetons van ser rebuts per la directora del centre que els hi va ensenyar les instal·lacions. La Gemma li va encantar l'escola, ens va dir que li va semblar una molt bona escola.

A l'Anna també li va agradar... millor, s'hi passarà 9 anys de la seva vida...

Després, el dissabte per la tarda, vam anar a la festa de fi de curs que organitzava l'AMPA de l'Escola Pinetons. Tots els que ens hem matriculat (i òbviament tots els que actualment van a aquesta escola) estavem convidats.

Va estar molt bé, hi havia moltes activitats per fer... tot i que també hi havia molts nens fent cua!

---

Enllaços relacionats:

• Escola per l'Anna.
  

Vivències de l'Anna, capítol 4: Excursió a una granja

Ahir l'Anna va anar a la seva primera excursió de tot un dia!

Va anar a una granja de Santa Maria de Palautordera, (aquí hi ha el web d'aquesta granja especialitzada en rebre nens).

Va anar les 3 classes de P2 de l'escola bressol, en total uns 60 nens aproximadament, amb les corresponents educadores.

Amb tanta canalla es va necessitar dos autocars, un de gran i un de més petit, (on va anar tota la classe de la Tortuga Poc a Poc, la classe de l'Anna).

L'Anna m'ha explicat que van tocar conills, van veure una vaca que es deia Carlota, que hi havia cavalls, també oques, etc.


També van anar a un bosc encantat on van trobar-hi una bruixa, (l'Anna va remarcar que era una bruixa bona), que estava plorant perquè havia perdut la seva escombra.

Els nens van ajudar a que la trobés...

Les educadores ens van comentar que l'Anna no va tenir gens de por de la bruixa (altres nens sí) i que s'ho va passar molt bé, també es va menjar pràcticament tot el dinar que li havia posat la seva mare, i això que n'hi va posar molt!.

Tornant cap a l'escola els nens es van adormir a l'autocar i quan van arribar a l'escola va caure un bon xàfec.

A l'escola estàvem esperant-la la seva mare i el seu pare, va ser un dia molt especial per l'Anna.

Vivències de l'Anna, capítol 3: L'aniversari del Roger

El dimecres passat (dia 04/06/08) el Roger, un dels cosins de l'Anna, va fer 6 anys.

El cap de setmana es va fer la celebració.

El dissabte per la tarda, amb la contínua amenaça de la pluja, es va fer la festa amb els companys de classe del Roger i amb els seus cosins (entre ells, l'Anna).

La festa es va fer a un parc que hi ha a l'urbanització Milpins, a Corró d'Avall, (per cert, el Parc estava força net però una mica deixat, estava ple d'herbes d'una mida considerable).

Es va organitzar un joc de pistes on van participar tots els nens.

Al final hi va haver gominoles i xocolata amb coca per tothom.

Com és lògic, el Roger va rebre molts regals... tot i que els seus pares van dir a tothom que no volien que es compréssin regals.

El dia següent, el diumenge, ho vam celebrar tota la família a casa del Roger, (vam estrenar la nova barbacoa).

L'Anna no va dormir al migdia, va estar jugant amb les seves cosines... i al vespre, quan vam tornar a casa es va dormir al cotxe.

D'allà va anar directe al llit.

Vivències de l'Anna, capítol 2: Excursió al centre del poble

(Vaig una mica endarrerit d'escrits...)

El divendres 30 de maig l'Anna va anar d'excursió al centre de La Garriga.

Pel matí la vaig deixar a la Plaça del Silenci i d'allà van anar a visitar a la Pastisseria Can Mario, a la Verduleria Graví, al Garden Terracota, a la Farmàcia Comaposada... tot això amb només un matí, (van tornar a l'escola amb autocar a l'hora de dinar).

Però el que més li va agradar va ser la visita a la Policia Local, entre d'altres coses perquè van regalar un pin a tots els nens.

L'Anna estava molt contenta amb el seu pin, el va ensenyar a tothom!.

La sucreria

Una amiga s'ha replantejat (forçosament) la seva vida laboral.

Amb uns meravellosos estudis de llicenciatura en informàtica ara està fent uns magnífics, (de veritat!), postres.

Sempre he pensat que és millor canviar bits i bytes per sucre, farina i ous.

Us mostro algunes imatges:





Què us sembla?, us ve salivera?, doncs ho ven, si us interessa ja m'ho direu.

Aqui teniu el seu blog: http://lasucreria.blogspot.com/

Les receptes les trobareu aquí: http://quarantaisumant.blogspot.com/

---

Enllaços relacionats:

• La sucreria.
• Quaranta i sumant.
  
• Bcn mon amour.