La maleta viatgera

El dijous de la setmana passada, ara fa gairebé una setmana, a l'Anna li van deixar "La maleta viatgera".

"La maleta viatgera" és una maleta plena de material didàctic que des de l'escola Els Pinetons es deixa als nens per a que aquests puguin gaudir d'aquest material en règim de prèstec durant una setmana.

En el cas de la maleta de la classe de l'Anna (hi ha una maleta per cada classe de P3, desconec si hi ha més maletes per nivells superiors) el contingut era el següent:

• Llibre "Per què, Mamà?" de Guido Van Genechten de l'editorial Baula.
• Llibre "El conillet blanc està malalt" de Marie-France Floury de l'editorial Baula.
• Llibre "La Lluna està trista" de Guido Van Genechten de l'editorial Baula.
• Llibre "Aprenc amb en Pau i en Piu. Els contraris" de l'editorial Combel.
• CD de música "Ning, Nong".
• DVD de Les Tres Bessones. "Les Set Cabretes. En Polzet".
• Una llibreta (amb un bolígraf) per escriure-hi com s'ho ha passat l'Anna amb aquesta maleta.

L'objectiu, segons s'indica a la pròpia maleta, és formar usuaris de la biblioteca de l'escola, iniciar els nens/nenes en el préstec de llibres i despertar en ells el gust per la lectura.

Durant la setmana hem anat llegint i mirant el contingut de la maleta, el que més li ha agradat a l'Anna ha estat el CD de música, el DVD de Les Tres Bessones (tot i que li feia una mica de por) i, de fet, tots els llibres.

Vivències de la Cristina, capítol 7: La curiosa forma d'adormir-se

Una de les coses que més em sorprenen de la Cristina és la curiosa forma que té d'adormir-se.

Quan té molta son comença a donar voltes i voltes al cap, com si estigués dient que no moltes vegades per minut.

Pot estar així varis minuts... anant fent pauses però pot haver fet unes 40 voltes al cap per cada minut.

La Cristina segueix així fins que o bé s'adorm o bé s'acaba de desvetllar.

Buscant la partitura d'una cançó

L'Anna està cantant a tota hora una cançó que ha pres de la seva iaia Rosa.

La veritat és que la sap cantar però no en tenim la partitura, aprofitem aquest blog per demanar si algú la coneix i coneix la partitura.





La lletra de la cancó diu:

Com cada anyada
jo tinc la mona
del meu padrí

Ai si podria
l'amagaria
tota per mi.

Hi ha ous de sucre
amb confits dintre
que bons seran.

També ametlletes
tot picadetes
pel seu voltant.

De pa de pessic
n'és tota guarnida
que content estic
per Pasqua Florida.

La, la, la, la, la,
la, la, la, la, la.

Riem i cantem
que és festa molt grossa
riem i cantem
que els cors alegrem!

Si algú coneix la partitura, o en té una còpia en àudio, si-us-plau que m'ho digui.

Gràcies!

---

La foto d'aquest post l'he obtinguda del blog BCN Mon Amour, la Gemma t'explica com fer una mona.

---

La Isona i la Laura es queden a dormir a casa

Últimament la 'nova generació' es passen els caps de setmana dormint a casa dels altres...

Aquesta vegada ha estat les cosines Isona i la Laura les que han dormit fora de casa seva, concretament han vingut a jugar, sopar, dormir i esmorzar a casa de l'Anna.

Aprofitant que avui dilluns 13 d'abril és el dilluns de Pasqua, ahir diumenge vam anar a buscar a la Laura. La Isona la van portar els seus pares des de Sant Miquel del Fai on havien fet una visita.

L'Anna estava encantada que les seves cosines vinguéssin a dormir a casa seva, en tot moment intentava que les seves cosines s'ho passéssin bé, intentava - a la seva manera - ser una bona anfitriona. La Cristina també li va agradar tenir a les cosines a casa, no parava de riure i de seguir-les amb la mirada.

El sopar va anar força bé, totes 3 van menjar de primer 'sopa maravilla', se la van acabar totes. De segon van menjar salsitxes, com sempre l'Anna s'ho va menjar tot, la Laura li va costar una miqueta però també s'ho va acabar, en canvi la Isona no s'ho va acabar, va quedar clar que les salsitxes no és el seu fort... (tot i que va fer un esforç i en va menjar bastant).

En canvi, de postre, la Isona es va veure un bon got de llet amb Cola Cao; l'Anna va prendre formatge manxec; la Laura també va prendre formatge, però molt poc, ja estava molt tipa, (segons va dir).

A l'hora de dormir es va notar que la Laura havia fet una bona migdiada, la Isona i l'Anna tenien ganes de dormir, en canvi, la Laura tenia ganes de gresca.

Van començar dormint totes 3 al mateix matalàs, un de matrimoni que havíem posat a l'habitació de l'Anna. Però com que no s'acaben de dormir, de seguida l'Anna se'n va anar al seu llit, on es va adormir ràpidament, després la Isona també es va adormir.

La Laura va trigar més a adormir-se, eren les 24h i encara tenia corda!, segurament es deuria adormir per avorriment...

Pel matí s'han despertat a les 8h, han esmorzat, han jugat i després les hem portat a casa del tiet Sidru on han preparat les Mones de Pasqua... (però això ja és una altra història que explicaré en un altre post).

El cosí Roger es queda a dormir a casa

Des de l'estiu de l'any passat que no venia ningú a dormir a casa nostra de La Garriga.

En aquell moment va ser la cosineta Laura qui va venir, en aquest cas ara és el cosinet Roger.

El fet que l'Anna fos tan mal dormidora, (ara no dorm excel·lentment però sí que ho fa molt millor), i que la Cristina encara sigui molt petita - precisament avui fa 9 mesos - ha provocat que no s'hagi pogut convidar als cosins a dormir a casa.

Espero que a partir d'ara això sigui més habitual...

Respecte al Roger, s'ha passat la tarda jugant amb les amigues de l'Anna: la Clàudia, la Diana, la Lucía, l'Ariadna, la Mar... al parc del costat de casa de les bessones. Allà s'han trobat amb el Kevin i amb l'Arnau de la classe de l'Anna.

Al vespre, ja a casa, el Roger i l'Anna han estat pintant fins a l'hora del sopar.

Després han sopat sopa (de pistons) i salsitxes. El Roger s'ha menjat molt bé la sopa, les salsitxes no se les ha acabat. En canvi, l'Anna sí que s'ho ha menjat tot, sopa, salsitxes i, de postre, pepinillos i formatge de cabra. El Roger ha menjat de postres mitja poma.

Després han vist el Crackovia, tal com ens havia demanat el Roger.

Al finalitzar el Crackovia han anat directes a dormir, (fa una mitja hora).

Vivències de l'Anna, capítol 18: L'Anna se'n va a dormir a casa de la Isona

L'Anna ha dormit aquesta nit passada (la del dissabte al diumenge) a casa de la Isona.

L'Anna sempre havia dormit amb els seus pares, (no a la mateixa habitació, excepte quan era acabada de nèixer), llevat dels dies que vam passar a l'hospital pel naixement de la Cristina.

Sempre havia estat així fins fa quinze dies que es va quedar a dormir a casa dels avis conjuntament amb la Laura i la Isona, les seves cosines, (que ja us ho vaig explicar aquí).

Quinze dies després d'allò, l'Anna torna a passar la nit lluny dels seus pares.

En aquest cas ha anat a dormir a casa de la Isona... amb la Laura, la Isona, el Roger, el Bernat, l'Arnau... en total eren 6 nens i tots dormint a la mateixa habitació!.

Només faltava la Cristina que encara és massa petita.

Pel que han explicat els tiets, tot ha anat molt bé i s'ho han passat de conya... l'Anna ha estat la que s'ha portat millor, és nota que encara no està acostumada a dormir lluny del seus pares i fa bondat.

Vivències de la Cristina, capítol 6: La Cristina comença a menjar pa

Avui li hem donat a la Cristina el seu primer tros de pa.

Era una punta d'una barra de quart.

En teoria havíem d'esperar a que assimilés bé la papilla de cereals (sense gluten) abans de donar-li pa (amb gluten). Però la veritat és que no li agrada gens la papilla de cereals, hem decidit saltar-nos un pas i donar-li un tros de pa a veure com ho assimila.

Tanmateix, la veritat és que pràcticament no ha menjat res del crostó de pa, la xupat i poca cosa més. Suposo que quan descobreixi realment el gust que té li agradarà més.

(La foto d'aquest post l'he tret de La Sucreria on us expliquen com fer pa).

Dia del Pare...

Avui és 19 de març, Sant Josep, Dia del Pare.

La veritat és que fins ahir no m'enrecordava que avui era Sant Josep. Per tant, no havia pensat en un possible regal...

Fins avui, quan m'he adonat del dia en què estavem.

Només arribar a casa l'Anna m'ha dit:

- És un secret Papa, però jo de tú miraria a sota del cotxet de la Cristina, em sembla que tens un regal... (M'ho explicava amb una cara de murri).

El regal era un marc de fotos fosc, molt maco, amb una foto de tots quatre de l'altre dia quan vam passar el cap de setmana a la neu (a Font-Romeu).

La veritat és que se'ns veu poc perquè estàvem molt abrigats, feia força fred i, sobretot, molt vent.

M'ha agradat molt el regal i, especialment, m'ha agradat la il·lusió que tenia l'Anna.

Vivències de l'Anna, capítol 17: L'Anna se'n va a dormir a casa dels avis de Llerona

Aquest cap de setmana l'Anna s'ha quedat a dormir a casa dels avis de Llerona.

Tot just és la segona vegada que l'Anna no dorm amb els seus pares, la primera vegada va ser quan va néixer la Cristina.

Així doncs, l'Anna s'ha quedat tot el cap de setmana a casa dels avis conjuntament amb les cosines Laura i Isona.

El cap de setmana va començar el dissabte anant a piscina; després de la piscina va anar als Pinetons a la festa d'aniversari de la Lucía (4 anys).

Després d'aquesta festa, i de dormir mitja horeta llarga al cotxe, l'Anna va anar a casa dels avis.

S'hi ha passat tot el cap de setmana.

S'ho ha passat molt bé, ha dormit relativament bé (tot i que s'ha despertat a les 5h del matí!, després s'ha tornat a adormir), i ha menjat força bé.

El resultat ha estat molt positiu... i als pares ens ha donat temps per netejar a casa.

(La imatge d'aquest post l'he obtinguda d'aquí, si feu click a la imatge la veureu més gran)

Vivències de la Cristina, capítol 5: La Cristina gira la pantalla del portàtil

Avui la Cristina ha volgut picar les tecles de l'ordinador, li encanta.

El problema és que ens ha deixat la pantalla girada 90 graus!

He estat una bona estona buscant quina era la combinació de tecles necessària per desfer fins que al final les he trobat: CTRL + ALT + Tecles de cursor.

Us animo a què ho proveu!

Per cert, la Cristina estava mirant un capítol del Pocoyo quan ha canviat l'orientació de la pantalla. Li agrada el Pocoyo; és curiós, es passa l'estona intentant agafar-lo de la pantalla.

Vivències de la Cristina, capítol 4: La Cristina comença a menjar galetes.

Avui li hem donat a la Cristina les seves primeres galetes!.

Concretament li hem donat les galetes Noglut (de la casa Santiveri) donat que són sense gluten, (encara no ha menjat mai res amb gluten).

D'entrada li ha encantat poder menjar una galeta, però de seguida ha vist que no era ben bé el que esperava, tot i que tampoc li desagradava.

El problema ha vingut quan s'ha enuagat per voler menjar massa galeta de cop.

Encara ha d'aprendre a mastegar bé el menjar per poder empassar-s'ho bé, s'ha de tenir paciència (i perseverància).

Bistecs russos

Després de fer els postres (crema catalana), l'Anna ha ajudat a la seva mare a fer bistecs russos.

Li hem definit un bistec rus com una barreja entre una hamburguesa i una mandonguilla.

Aquí teniu com han quedat els bistec russos:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Per si algú ho vol fer, aquesta és la recepta:

Ingredients:

• 400 grams de carn picada de vedella.
• Pa ratllat.
• 1 ou.
• 1 raig de llet.
• Sal.
• Farina.
  

Què cal fer:

• Barrejar tots els ingredients afegint-hi una mica de sal.
• Fer unes boles ovalades, similar a una pilota de tennis, però una mica més petites.
• Enfarinar les boles i fregir-ho amb un oli ben calent.
• Baixar una mica el foc per a que es cogui de dins.
  

Aquí teniu una imatge de quan s'estaven fregint:

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Si queda una mica eixut (tal com ens ha passat avui) heu d'afegir-hi una mica més d'ou i/o de llet.

Ara només falta que ho proveu!!, (penseu que és molt senzill... ho fa una nena de només 3 anys).

Crema (catalana)

Avui - dia de l'aniversari de la cosineta Isona - amb l'Anna hem fet crema (catalana).

M'agradaria dir que hem fet una autèntica crema catalana, amb llimona, canyella i amb sucre cremat per sobre...

Però la veritat és que el hem fet és una crema 'de sobre', sense sucre cremat ni cap ratlladura de llimona.

No obstant, han quedat prou bones!

(feu click a la imatge per ampliar-la)

No us poso la recepta exacta perquè no té cap misteri, simplement seguir les (fàcils) instruccions que hi ha en la capsa de la crema: (barrejar bé el contingut del sobre en una mica de llet, escalfar la resta de la llet - fins a arribar a un litre - en un cassó, afegiu-hi unes 7 ó 8 cullerades soperes de sucre, esperar que tot plegat bulli per barrejar-ho tot, coure uns 3 minuts i servir-ho en vols. Quan estigui fred posar-hi una mica de canyella en pols per sobre).

Com sempre, a l'Anna li ha encantat fer 'cuinetes', (tot i que, també com sempre, ens hem embrutat força).

'La petita flauta màgica'

El dissabte passat, dia 24/01/09, vam assistir a una nova sessió de teatre del Petit Liceu: obres de teatre que organitza el Liceu de Barcelona per apropar la música als més petits amb les escoles o directament amb les famílies.

En aquest cas es tractava de 'La Petita Flauta Màgica'; una adaptació per a nens i nenes de l'òpera 'La Flauta Màgica' de Mozart.

Acompanyat per la música d'una flauta i un piano, el bon ocellaire Papageno explica les aventures que va viure amb príncep Tamino quan van anar terres llunyanes per rescatar la princesa Pamina, la filla de la Reina de la Nit, que Sarastro tenia presonera.

Tal com s'explica en el tríptic d'aquesta òpera:

"Papageno i Tamino es trobaran moltes sorpreses, com per exemple que de vegades les coses no són allò que semblen i que persones que creien dolentes en realitat són bones, mentre que persones que semblaven bones, no ho eren tant".

Aquesta vegada va venir la tieta Leo, així vam ser la tieta, l'Anna i el Papa, (la Cristina i la Mama es van quedar a casa).

A l'Anna li va agradar força l'ópera tot i que en alguns moments es perdia, li costava seguir el fil de la història. Això és normal si tenim en compte que l'Anna té només 3 anys i la versió infantil d'aquesta ópera estava pensada per a majors de 6 anys, a més, era la primera ópera que veia.

Per 'rematar-ho', teníem uns seients una mica lluny de l'escenari.

De fet va ser un dia força accidentat. Vam sortir corrents després d'anar a piscina, (com cada dissabte), pel camí ens vam trobar l'autovia tallada (per arbres caiguts degut al fort vent), a més, a Barcelona van tallar la Ronda de Dalt.

Tot i això, a les 12h en punt (just quan estava programada la funció) entràvem al teatre.

Com anècdota comentar que l'Anna ja coneixia la història de la Flauta Màgica, gràcies al fet que té el DVD de les "Tres Bessones i la Flauta Màgica".

Però, és clar, quan es va acabar l'òpera em va preguntar:

"Papa, avui al Liceu he vist el Papageno i la Papagena i el Tamino i la Pamina i la Reina de la Nit i el Sarastro... però no han sortit les tres bessones i la bruixa avorrida!"

Vivències de l'Anna, capítol 16: L'Anna va en bici

Avui l'Anna ha estrenat la bicicleta groga (tal com va demanar ella) que li van passar els Reis.

Ha anat al davant de les piscines, en un entorn tancat, per anar una estona amb bici amb la companyia de la Clàudia i de la Diana, que també anaven en bici, tot i que elles ja fa temps que tenen ben après això d'anar amb bici.

Feia temps que volia estrenar la bici, però el mal temps ho impedia.

Finalment aquest matí hem anat en bici, se n'ha sortit prou bé, no és una gran pedaladora però hi posava interès... fins que se n'ha cansat i totes tres han anat a jugar al parc.

Vivències de la Cristina, capítol 3: La Cristina comença a menjar triturat.

Avui ha estat el primer dia en què la Cristina ha menjat una cosa diferent a la llet materna.

Avui, pel matí, ha anat al metge per fer-li la revisió que li toca als 6 mesos.

Però la veritat és que porta uns dies que no es troba bé, a més té la panxa 'tocada' entre d'altres coses, per l'antibiòtic, per tant, no li han posat cap vacuna, tal com estava previst.

La pediatra li ha recomanat que la mare no prengui llet (ni derivats) per no passar-li la lactosa a la Cristina.

I també ens ha dit que li féssim una poma bullida.

La veritat és que a la Cristina no li ha agradat gaire... però no ens rendim tant fàcilment, és probable que no en volgués per què no es troba bé, o per què potser no estava prou triturat.

Demà ho tornarem a provar però passant-ho pel 'minipimer', al cap i a la fi, fins avui només ha pres líquids (llet i esporàdicament aigua) i encara no té cap dent (tot i que li estan surtint les dues de baix del centre).

(Per cert la foto és d'aquí, hi trobareu una recepta de com fer compota de poma).

La Cristina i l'Anna es banyen juntes!

Avui ha estat el primer dia en què l'Anna i la Cristina s'han banyat juntes.

Hem omplert la banyera i hem posat la Cristina en una cadireta especial per banyar-la, estava asseguda sense possibilitat de caure, (fet que no vol dir que puguis deixar sol un bebé a la banyera, cal estar sempre atent).

A l'Anna li ha encantat banyar-se amb la seva germana, de fet, l'ha ensabonat una mica i després l'ha esbandit.

A la Cristina no se la veia tant contenta... però tampoc plorava. Avui no es trobava massa bé, probablement deu està covant alguna malaltia.

De ben segur que quan estigui al 100% li encanta banyar-se amb la seva germana.

Galetes de mantega

Fa uns dies, durant les festes de Nadal, amb l'Anna vam fer unes galetes de mantega que van quedar boníssimes.

Aquí en teniu la fotografia de les galetes tot just sortides del forn:

(si feu click a la foto la veureu més gran)

Per si algú les vol fer, aquesta és la recepta:

Ingredients:

• 250 grams de farina.
• 125 grams de sucre.
• 125 grams de mantega.
• 1 ou.
• 1 cullerada de llevat.
  

Què cal fer:

• Barrejar la farina, la mantega, l'ou, el sucre i el llevat fins obtenir una massa uniforme.
• Deixar-ho reposar en format rodó allargat, com un cilindre.
• Ha de reposar més o menys 1 hora, no ho deixeu molt més temps ja que se us quedaria la massa molt dura.
• Després de reposar talleu la massa en forma de galetes (per això ha anat bé guardar-ho en format cilindre).
• Coureu al forn (a 180 graus) uns 10 minuts aproximadament.
  

Ara només falta que ho proveu!!, (penseu que és molt senzill... ho fa una nena de només 3 anys).