El que em deia era que registrés les anècdotes, en definitiva, les vivències de la meva filla Anna.
Em refereixo a aquelles vivències que destaquen per algun motiu, encara que aparentment sigui sense massa interès, però que m'han captat l'atenció i, a més, vull poder recordar-ho en el futur.
De fet, és curiós, sembla que sempre t'enrecordaràs de les anècdotes relacionades amb els fills, sembla impossible que te'n descuidis.
Però la veritat és que, desgraciadament, la memòria és molt punyetera i esborra moltes vivències, i això que l'Anna només té dos anys i mig.
Per tot això, i seguint la recomanació de la Montse, escriuré les vivències de l'Anna en aquest blog, (les noves i les velles que recordi).
Sincerament, no ho faig per a que ho llegiu vosaltres, (tot i que s'hi ho feu cap problema!, sou lliures de fer-ho i de deixar comentaris, recomanacions, consells), ho faig bàsicament per a que ho pugui reviure temps enllà.

Desgraciadament vaig tenir un problema a la feina i vaig arribar bastant tard a casa. Tant tard que ja estava al llit, però encara no s'havia adormit.
La vaig anar a veure i el primer que em va ensenyar era el nou llit i els nous llençols, amb els dibuixos de les 3 bessones!.
La veritat és que estava molt contenta, i em va dir:
"Papa ara ja són una nena gran, ja no dormo en un llit de barrots."
Es fa gran...
(Tot i que està post l'he penjat ara (27 de maig de 2008, a les 11h del matí, aproximadament), això ho he escrit aquesta matinada tot escoltant el nou disc de Mudcrutch, un grup de Tom Petty, té un estil que recorda al country americà, us ho recomano!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada